SEGURETAT AÈRIA

L’accident de MD-82 d’Spanair a Barajas el passat 20 d’agost ha provocat que es torni a parlar molt de seguretat aèria al nostre país. Les 154 persones mortes d’aquesta tragèdia aèria ens han trasvalsat a tots, però no per això hem de posar en entredit la seguretat aèria a l’Estat espanyol. Tampoc és de rebut atribuir l’accident a la complicada situació econòmico-laboral que travessa la companyia aèria, amb la que he volat en nombroses ocasions.

A mi no em fa por volar. El fet d’haver nascut en una illa provoca que des de ben petit hagi fet servir l’avió com a mitjà de transport. Ho he fet centenars de vegades ( més de 500) i mai - i quan dic mai és mai- no he tingut cap problema. Ni de funcionament de l’aparell ni de pèrdua d’equipatge, que sembla que són les incidències més habituals. No vull dir que això no passin coses, però en tots els àmbits de la nostra vida sempre hi ha moments que les coses no van com voldríem i no per això deixem de fer-les.

L’avió és el mitjà de transport més segur que conec. L’últim gran accident aèri que es va produir a Espanya va ser el de Sondica, a Bilbao, l’any 1985. Hi van morir 148 persones. Des de l’any 1972, més de 1700 persones han mort en accident aèri al nostre país. El més tràgic va tenir lloc el 27 de març de 1977 a Los Rodeos, a Tenerife. En aquell accident hi van morir 583 persones pel xoc de dos Boeig 737 de les companyies American Airlines i de KLM. Ja sé que és recurrent, però quantes persones han mort en cotxe des de l’any 1972? Més de 180 mil. Val la pena reflexionar-hi.