ESPOLI DEMOCRÀTIC

Després d'anys de reclamacions, les comunitats riques i perifèriques de l'Estat espanyol han aconseguit que, no sense posar-hi trabes, el govern de Madrid hagi publicat les balances fiscals. Aquestes han posat al descobert una cosa que sense ser expert en economia podies intuir: que des de Madrid ens prenen la cartera des de fa anys i ens la buiden sense miraments. Ho venen fent des de fa decennis al.legant raons de solidaritat interterritorial.

El que passa, però, és que aquesta solidaritat ha duit riquesa a Extremadura i ha provocat el col.lapse dels serveis ciutadans de les mal anomenades "comunitats riques". Sobre el paper sí que ho són de riques, a la pràctica, i després de passar per Madrid, aquesta riquesa es transforma en misèria.

Sempre he viscut a les comunitats riques i sempre he sentit a dir que si no fos per la solidaritat viuriem com a reis, que tendriem uns serveis que ni a Finlàndia. Això, però, no serà mai així. Els rics finançam que a Extremadura els nins tenguin un ordinador cada dos alumnes quan el meu fill en comparteix un entre no sé quants. Pagam l'arribada de l'AVE a Valladolid quan a Catalunya i també a les Illes Balears el serveis ferroviàris s'assemblen més al de Perú que no al d'un païs del primer món.

Vist el que diu el ministre Solbes sobre el nou model de finançament autonòmic les coses no fan cara d'haver de canviar a curt termini. Per això, i vist el panorama, els riscs potser s'hauran de plantejar tancar el grifó una temporadeta i a veure com s'ho fan des de Madrid per pagar als "pobres" els subsidis de subsistència que reben sense donar cap contraprestació que no siguin vots a les urnes per qui paga aquests subsidis. Està bé la solidaritat, no m'hi opòs, però ara, com a ciutadà suposadament ric que som, reclam serveis i infrastructures de primera: És una qüestió de justícia !!!