
A casa nostra feia temps que es venia parlant de la bombolla immobiliària. El desorbitat increment del preu dels pisos en els últims anys i l'elevat endeutament de les famílies feia preveure el pitjor. Ara ja tenim l'anunciada crisi econòmica entre nosaltres. Sentíem a dir que venia el llop i quan ha vingut ens ha agafat amb els pixats al ventre. De fet, som molts els ciutadans que no ens ho acabam de creure o no ens ho volem creure, jo entre ells. I no perquè no hi sigui, si no perquè estam acostumats a viure millor del que podem i no volem renunciar a res. Ara toca estrenyer's el cinturó; passar una mica de gana i pensar que ben aviat les coses tornaran a anar bé.
El que més em preocupa d'aquesta situació és que hi haurà víctimes. Com sempre seran els més dèbils del sistema, mentre que aquells que més tenen només els farà pessigolles. I és per això que, d'aquí a no massa, quan l'economia es recuperi, la nostra opulenta societat tornarà al model insostenible de creixement que venim practicant des de fa decennis. Vaja, que la crisi no haurà servit de res. Com sempre, no haurem après la lliçó. Els humans som així. Esper que qualque dia canviem, tot i que no tenc masses esperances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada