I QUÈ HI HA D'ALLÒ MEU?

Aquests dies assistim a la celebració dels primers actes de campanya de cara a les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Els partits polítics, que ja fa temps tenen la maquinària electoral en marxa, comencen a fer públiques les seves propostes i a presentar els seus candidats.

Fa uns dies vaig assistir a la presentació d’un d’aquests candidats, que hores d’ara ja és el batle del municipi en el qual faig feina . Vaja, que es presenta a la reelecció tot i que és batle sense haver passat per les urnes com a candidat. Anava de segon.

El que em va cridar l’atenció d’aquesta presentació és la presència a la mateixa de les persones més pròximes a l’alcaldable a l’Ajuntament en qüestió. Són funcionaris –no càrrecs de confiança- que supòs se senten tan implicats en la seva tasca a l’Ajuntament que no els fa peresa fer “hores extra” per donar suport moral al seu cap en un dia tan assenyalat.

No hi tenc res a dir davant del fet que una persona expressi públicament les seves idees polítiques, estam en una societat lliure. Tampoc res a dir si del que parlem és d’un càrrec de confiança, que té el seu futur professional lligat al de qui l’ha triat. El que ja no m’agrada tant és que alguna de les persones presents a l’acte – funcionaris de carrera i amb plaça fixa- fossin allà per “pagar” el deute que suposa per a ells haver estar triats –sovint a dit- per desenvolupar una tasca per a la que potser no són els més indicats o perquè creuen que essent allà rebran –un cop passades les eleccions- una empenta professional en reconeixement de la seva “adscripció” al partit i pel seu suport a la campanya.

Que el tràfic d’influències en l’àmbit laboral funcioni a nivell privat és del tot legítim. El propietari d’una empresa és lliure de triar els seus treballadors. Però que això passi a nivell públic em sembla molt greu.

Potser som un il·lús. Se’m dirà que això ja se sap. Que el polítics governants afavoreixen als seus amics i que això entra dins del joc de l’actual sistema. Encara que sigui així, jo m’hi opòs rotundament.

Personalment puc tenir les meves idees polítiques, però això no hauria d’influir de cap manera en l’esdevenir del meu futur professional a l’empresa pública. De fet no hauria d’influir en l’esdevenir professional de cap persona que opti a una plaça pública. La veritat, i per molt que m’hi enfadi, això no és així.