TÉ FUTUR EL PERIODISME?

La funció del periodista és explicar a la gent el que li passa a d'altra gent i el que passa en el món en general. Semblaria una tasca molt simple, però amb els anys aquesta s'ha anat desvirtuant i ara la professió navega sense un rumb definit. La crisi econòmica i la irrupció de les tecnologies de la informació en el nostre dia a dia també ha canviat la manera de treballar dels periodistes.

Anys enrere, els informadors teníem la potestat de ser els primers a explicar un succés o qualsevol altre esdeveniment a través de la ràdio o la televisió. Ara, però, el primer en fer-ho - o almenys de documentar-ho - pot ser qualsevol ciutadà que passi pel lloc, ho enregistri amb un smartphone i ho difongui a través de les xarxes socials. És periodisme això? Jo diria que no. Al meu entendre la tasca del periodista és explicar el que passa, però també donar les claus al lector-oient-telespectador per entendre-ho i això no és possible a través d'una foto i/o un twitt penjat a la xarxa a corre-cuita.

A part d'explicar la realitat, una altra funció del periodista, i del periodisme en general, és la de fiscalitzar al poder i donar veu als que normalment no en tenen. Aquesta tasca però, en l'actualitat, la feim - al meu entendre- molt malament. Donam veu al poder però quasi sense fiscalitzar-lo. Molt sovint els polítics i grans corporacions utilitzen els mitjans per difondre els seus missatges sense que des de la premsa se'ls qüestioni gaire per no dir gens. Massa sovint els interessos polítics i econòmics prevalen. Un exemple proper el tenim aquests dies a casa nostra. Pensau que el Grup Godó criticarà massa a la Generalitat si està a punt d'aconseguir sucosos ingressos gràcies a la gestió de la publicitat de TV3? Jo diria que no. S'hi juga massa diners ara que els ingressos per publicitat han caigut en picat.

I si parlam dels mitjans públics ens trobam davant d'una situació similar. Massa sovint, els interessos polítics prevalen per sobre dels interessos generals de la ciutadania. Els partits governants ràpidament es fan amb el control de la línia editorial dels mateixos i als periodistes no ens queda més remei que obeir les consignes si no vols restar marginat a la redacció. El que varem veure no fa massa amb el tancament de Canal 9 n'és un exemple que crec que es pot traslladar - en major o menor mesura- a qualsevol mitjà públic d'aquest país. Aquells que s'omplen la boca de democràcia i pluralitat es comporten molt sovint com a "dictadors" en la gestió dels mitjans que depenen de l'administració que gestionen.

Un fenomen molt freqüent en l'actualitat són les que jo anomeno "entrevistes amigues". El polític en qüestió -Artur Mas,  per exemple- va al "seu" mitjà - TV3 o Catalunya Ràdio- on sap que li faran preguntes còmodes - o no massa incòmodes-  i que no haurà de suar gens ni mica per respondre-les. Aquest exemple és traslladable a qualsevol altre mitjà públic del país. Per què no es fan preguntes sobre allò que potser s'ha fet malament? La resposta és molt simple: si el periodista arrisca s'hi juga el lloc de treball,  ja que ningú no el protegirà. Com voleu que passi si els seus caps sovint estan més a prop del polític que està assegut a la cadira, que l'ha nomenat,  que del periodista que fa la seva feina?

És  per aquests motius, pens, que els periodistes hem perdut bona part del nostre crèdit davant de la societat. La professió - i també les empreses editorials- s'ha "casat" amb el poder i seu molt sovint a la mateixa taula oblidant que qui té al davant no és un amic sinó un estament de la societat que ha de ser "vigilat" perquè no abusi del seu poder.

És veritat que, en part gràcies a la crisi econòmica, estan sorgint noves iniciatives periodístiques que s'allunyen del model tradicional d'explicar les coses . Aquestes iniciatives, però, sovint són molt febles econòmicament parlant i la seva difusió és escassa. Al meu entendre cal potenciar aquest periodisme que retorna als orígens, allunyat del poder polític i econòmic i que explica el que passa al món sense filtres. Només així potser aconseguirem salvar una professió hores d'ara ferida de mort. És a les nostres mans, la dels periodistes, aconseguir-ho.