EL SOMNI D'INFÀNCIA (FET REALITAT) D'EN JORDI MORALES. Des de dilluns passat aquest terrassenc és tripulant de cabina d’un Airbus A380, l’avió més gran del món, de la companyia dubaitiana Emirates.

Jordi Morales

Un vol Dubai –Londres, dilluns passat, era la culminació del somni d’infància –recuperat anys més tard- d’en Jordi Morales: esdevenir tripulant de cabina d’una companyia aèria. Aquest terrassenc de 24 anys viu hores d’ara un moment molt dolç a la seva vida. La sort, acompanyada d’una sòlida formació acadèmica, han provocat que poc després d’acabar els seus estudis de Turisme – fets integrament en anglès a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid- hagi estat un del 10 seleccionats d’entre 400 candidats per esdevenir tripulant de cabina de la companyia Emirates, amb seu a Dubai, on hi viu des de fa dos mesos.

Marxant a Dubai en Jordi ha deixat enrere família i amics, cosa que assegura que no ha estat fàcil. A partir de dilluns vinent ,però, esdevindrà tripulant de cabina de l’avió més gran del món, l’Airbus A380 amb capacitat per a 500 passatgers.

No era bon estudiant, va repetir quart d’ESO,  però reconeix que quan va decidir estudiar allò que li agradava, les coses van canviar. La seva vida ha fet un tomb quan a final de l’any passat, mentre encara era a Madrid, va decidir presentar-se a “provar sort” a les proves de selecció de personal d’Emirates. Sense esperar-ho, el van escollir.

Entrevista publicada

Estàs vivint un somni? T’esperaves que et seleccionessin a l’Open Day d’Emirates?

Sí que ho estic fent. No m’esperava que em seleccionessin. A les proves hi havia molta competència. La gent era guapa,  preparada i molts amb experiència i amb un nivell molt alt d’anglès. Pensava que era impossible, però com que no tenia res a perdre vaig mirar de ser jo mateix, sense cap intenció d’agradar. Sense adonar-me’n, de 400 només en quedàvem 10 i jo era un d’ells.

Quan et vas presentar ja sabies que el possible lloc de treball era a Dubai?

Sabia que l’entrevista era per una feina de tripulant de cabina per 3 any com a mínim i que me n’havia d’anar a viure a Dubai.

Un cop seleccionat,  com t’agafes el fer d’haver de marxar?

Com una oportunitat. Per a mi es una bona manera de conèixer món,  molt barata i, a més, em pagaran per fer-ho. L’any passat vaig acabar la carrera i ara he de començar una carrera professional. Què millor que fer-ho en una bona companyia. Emirates et dóna molt, però que també t’exigeix molt. A més a més, soc jove i no tinc obligacions. Per a mi tot està a favor. Vull experiència,  vull conèixer món,  vull desenvolupar-me com a persona. M’ha tocat la loteria, sincerament ho dic. Cada dia, quan em llevo,  penso: Jordi, has tingut molta sort, valora el que tens.

Com han estat aquests primers mesos a Dubai?

M’està anant molt bé. Abans de començar a treballar, Emirates et fa fer un curs de formació molt intens i dur. He après molt.  Pel que fa a Dubai, estic positivament molt sorprès.

Tot i que ja hi estaves acostumat,  és dur viure tan lluny de la família? Com t’hi comuniques?

No ho porto malament. Tinc skype,  facebook, twitter....vaja, que estic molt ben comunicat amb tothom a través de les xarxes socials. Avui en dia gràcies a internet viure lluny de casa no és un problema. I treballant en una companyia aèria no ho tindré malament per visitar als de casa quan tingui vacances. Amb 6 hores de vol, que era el que tardava jo d’anar de Madrid a Barcelona amb autobús, seré a casa.

I ells,  com ho porten?

Bé crec. Em veuen freqüentment per internet i ja planegen venir a visitar-me aviat. Esta molt contents i orgullosos de mi.

En el teu cas, des de bon començament vas tenir clar que estudiar anglès era fonamental per al teu futur professional.  Es pot dir que la vas encertar de ple. No és així?

En el món globalitzat en el que vivim l’anglès és fonamental. No ens podem tancar a parlar un sol idioma. Penso que quantes més llengües parlem, millor. A l’escola seria bo que es fomentés l’aprenentatge de més d’una llengua estrangera.

Amb l’àrab t’hi atreveixes?

Aquí – a Dubai – tot està en àrab i en anglès. Als nadius els pregunto que si no els fa res que l’anglès hagi desplaçat a l’àrab i la resposta és que s’han adaptat. Hi tenen més a guanyar que a perdre.  I el més curiós de tot és que, malgrat aquest bilingüisme de facto,  l’anglès no és oficial. Amb tot, una mica d’àrab sí que vull aprendre.

Mirant una mica la teva trajectòria personal, queda clar que d’aquí a uns anys, per a tu Terrassa, serà el lloc on vas néixer i créixer. Suposo que no et planteges tornar-hi a curt termini. Quant temps penses estar-hi a Dubai?

De moment no penso en això. La meva família i els meus amics són a Terrassa. Vulguis o no he passat a la ciutat els primers 18 anys de la meva vida, però ara mateix tornar a Espanya no em ve de gust.  Quan sigui gran no descarto tornar a viure a Catalunya,  ja que – juntament amb el nord d’Espanya- són les meves regions favorites. A Dubai, d’entrada, tinc contracte per 3 anys.

Veient que a Espanya l’atur juvenil és del 60 per cent,  penses que has tingut sort o te l’has buscada?

Penso que he tingut sort,  però també m’he esforçat per tenir-la. Les coses no venen perquè sí. A la vida he tingut molts dubtes i encara ara en tinc. Ara bé,  per aconseguir el que tinc m’he hagut d’esforçar molt,  no m’han regalat res. Amb tot, penso que es bo que les coses siguin difícils per aprendre a valorar-les.

Si les coses fossin d’una altra manera, t’agradaria poder fer a Espanya el mateix que faràs a Dubai?

Sí, se’ns dubte.

Airbus A380

Seràs tripulant de l’A380. Quines sensacions et provoca?

Ja conec l’avió. Al principi impressiona, t’espantes, però ja m’hi he acostumat. És espectacular el que hi ha a dins, és molt confortable,  té de tot. El que m’ha cridat més l’atenció, però, és que posant un pen drive al seient es guarden les dades del que estaves fen per quan hi tornis. Si miraves una pel·lícula,  te la posa al minut en la que la vas haver de deixar....etc. És increïble.

Estàs nerviós? 

Sí, però no perquè no sàpiga el que he de fer,  ja que estic molt preparat. Ara bé, fins ara ho he après tot sense passatgers. Estic nerviós perquè m’enfronto a quelcom nou i desconegut, però això no impedeix que ho pugui fer be. Suposo que cada vol serà diferent.

Ja saps quina ruta o rutes cobriràs?

Les meves primeres rutes inicials són Londres, Paris i El Caire, però en faré 100 de diferents.  Ara ja he volat a Londres.

Volaràs a Espanya?

No, en principi no. L’A380 no vola a Espanya. Només ha vingut un cop pel Mobile World Congres de Barcelona. Ara bé, com que també volaré amb el Boeing 777 , que fa les rutes de Barcelona i Madrid, potser vingui algun cop.

Sèries de televisió com PAN AM defineixen un estil de vida de la gent que treballa en el món de l’aviació. Creus que és així?

No conec PAN AM, però sí puc dir que aquí hi ha gent que té parella i que vola habitualment. No és fàcil, però és compatible. Viatges molt, però també t’estàs molt temps a casa perquè tens molts dies lliures. A més,  Emirates t’ajuda perquè la teva vida sigui fàcil en aquest sentit.

La imatge que en tenim nosaltres és que és una societat opulenta

És una imatge correcta. Ara bé, tot està estudiat, ben fet. Les coses no les fan perquè sí. Tot té un objectiu. Són ambiciosos, però planifiquen molt bé tot el que fan.

Arquitectònicament parlant,  que és el que més t’ha impressionat?

Els edificis són espectaculars, però a mi el que més m’ha impactat són les carreteres. Hi ha autopistes de fins a sis carrils per sentit. La conducció és una mica esbojarrada, però és un caos controlat. També el metro impressiona. Té dues categories,  gold i silver, i crida l’atenció que és molt barat.

Per cert, és cara la vida a Dubai? 

Els preus si fa no fa són com a Espanya, però el que sí es car és l’oci. Sortir a sopar,  per exemple, pot costar-te fàcilment 100 euros.

Per acabar,  que els diries als joves de Terrassa que avui poden estar llegint aquesta entrevista i que no tenen feina ni perspectives de trobar-ne a curt termini?

Que encara que les coses siguin difícils aquesta situació no durarà sempre. Que no llencin la tovallola. Que si tenen uns objectius, unes idees o un somni que no els deixin enrere pensant que és difícil aconseguir-ho. Que si una cosa realment els agrada que lluitin per aconseguir-la.  Res no és impossible. I sobretot, que se centrin en formar-se: aprendre, aprendre, aprendre !!!  Els diria que es facin aquesta pregunta: Que faries si els diners no fossin el més important?

Obligats a fer la maleta

Nofre Pasqual

Jordi Morales exemplifica un cas se superació personal del que crec que en poden prendre exemple molts joves que hores d’ara es troben sense esperances de futur per culpa de la crisi. Era un mal estudiant, però quan va començar a estudiar el que realment li agradava les coses van canviar per a ell i ara ha aconseguit la feina de la seva vida, quasi sense voler.

La sort, acompanyada d’una sòlida formació professional, li han permès en aquest terrassenc deixar enrere la crisi i iniciar una carrera professional que aquí ara no li seria possible perquè el mercat laboral destrueix més llocs de treball dels que es creen.

Per aquesta raó, en Jordi és un dels molts joves catalans que s’han vist obligats a marxar a l’estranger per guanyar-se la vida. És una pèrdua de capital humà i intel·lectual molt important que no ens podem permetre com a societat. Està bé marxar un temps, ajuda a veure maneres de fer diferents, però igualment important és que tinguin ganes de tornar i fer aquí el que ara han de fer a fora. Molts d’ells ho tenen clar i així ho manifesten.

Esperem que aquesta situació canviï a curt termini i que tots aquests joves que ara han de fer la maleta puguin tornar algun dia perquè la nostra societat els ofereix un futur que ara per ara no els podem garantir. Ells ho volen i nosaltres els necessitem.

Nota;  Aquesta entrevista va ser publicada, amb alguna variació, el passat dilluns 17 de juny de 2013 a l'edició de paper de www.latorredelpalau.cat. de Terrassa.(accedeix al PDF aquí)  Afegir també que ,per poder-la publicar, la companyia aèria ens va demanar el text original que va ser sotmès a un procés de censura prèvia que va fer replantejar-me la seva publicació. Ara bé, malgrat la lamentable retallada, de continguts gens ni mica polèmics a casa nostra, la història manté la seva total validesa. Agrair finalment la predisposició d'en Jordi Morales a col·laborar en la realització d'aquesta entrevista tot i les dificultats que hem tingut per poder fer-la.