
L'empremta que l'exili català ha deixat en aquell país americà ha estat molt gran. Els anys de la postguerra a Mèxic s'hi desenvolupà una frenètica activitat cultural catalana que tenia en l'antifranquisme una raó de ser. Allà s'hi feia el que a Catalunya la realitat política ho impedia. La creació del Casal Català per part d'un col.lectiu de comunistes o la compra d'un edifici a Ciutat de Mèxic per part de l'Orfeó Català són prova de la importància de la presència catalana a Mèxic.
Avui però, 70 anys després de l'inici d'aquell exili, a Catalunya poc ens en recordam de l'ajut que els amics mexicans ens van dispensar. Aquests últims dies, Mèxic ha estat noticia a casa nostra per motius gens ni mica agradables. Que si la desarticulació d'una clínica que venia nadons, que si Ciudad Juárez es la ciutat més perillosa del planeta o que el proper candidat del PRI a les eleccions mexicanes, un "guaperas", està embolicat amb una dona d'escassa reputació... Vaja, que aquí vivim i ens retolimentam dels estereotips que ens arriben d'aquest gran país i cap al que crec hauriem de tenir una mica més de respecte. En el seu moment van ajudar a molts dels nostres i ara, que ja no els necessitam, només en veïem el més dolent i ens n'oblidam de les coses bo
nes, les passades i les presents. I a més, tenen una cultura mil.lenària que res te a envejar als nostres origens greco-romans.

Això sí, quan anem a una agència de viatges a programar les nostres vacances mirarem amb gran interès els catàlegs de Cancún o de la Riviera Maya, perquè per a les nostres desitjades vacances Mèxic sí es un gran país !!!!
Nota: Per cert, esperem que la pel.ícula 2012, que s'estrena avui, no sigui un film apocalíptic d'aquells als que Hollywood ens té acostumats. No n'he vist gairé rés, però supòs que de la profecia Maya sobre el fi del món se n'haurà fet un espectacle visual i poca cosa més !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada